κακόφρων

ον, ονος, κ

φρήν

A. ill-minded, malignant, πραπίδων καρπός Pi. Fr. 211, cf. E. Heracl. 372 (lyr.), Supp. 744; κ. [μέριμνα]A. Ag. 100(anap.): in late Prose, Porph. Abst. 2.7.
II. imprudent, heedless, S. Ant. 1104, E. Or. 824 (lyr.).
Liddell, Scott & Jones
A Greek-English Lexicon, 1940
An open-access project