ἄτεκνος
ον, Adv.
A.
without children, childless, barren, Hes. Op. 602, A. Th. 828 (lyr.), S. El. 164 (lyr.), Arist. EN 1099b4, Tab.Heracl. 1.151, etc.; of animals and fishes, Arist. HA 577a3, GA 755b19: also c. gen., ἄ. ἀρσένων παίδων E. Ba. 1305. Adv. ‐νως Sch.E. Or. 206.
II.
in causal sense, λειχὴν ἄφυλλος ἄ. A. Eu. 785. [ἄτεκνος S. l. c., ἄτεκνος A. and E. ll.cc.]