virgātus
a, um, adj.
I.
Made of twigs or osiers: calathisci, Cat. 64, 320. —
II.
(Acc. to virga, II. C.) Striped: sagula, Verg. A. 8, 660: vestes, Sil. 4, 155: tigris, Sen. Hippol. 344; id. Herc. Oet. 146; cf.: virgato corpore tigris, Sil. 5, 148: nurus, Val. Fl. 2, 159.