victĭmārĭus
a, um, adj.
I.
of or belonging to victims.
I.
Adj.: negotiator, Plin. 7, 12, 10, § 54 (al. suarius).—
II.
Subst.: victĭmārĭus, ii, m.
A.
An assistant at sacrifices, Liv. 40, 29, 14; Val. Max. 1, 1, 12; Inscr. Orell. 2453 sq.; 3644.—
B.
A dealer in beasts for sacrifice, Val. Max. 9, 14, 3.