sŭperflŭus

a, um, adj.

superfluo

I. running over, overflowing (post-Aug.). *
I. Lit.: flumina campis, Plin. Pan. 82, 5. —
II. Trop.
A. Superfluous, unnecessary: invenissent forsitan necessaria, nisi et superflua quaesissent, Sen. Ep. 45, 4; Mamert. Grat. Act. ad Jul. 30: leges, Eutr. 10, 8: cura, Vulg. Eccl. 2, 26: superfluum et vanum orare pro mortuis, id. 2 Macc. 12, 44: multa superflua legisse memini, Vop. Aur. 5: species, Capitol. Ant. 8, 7.—
B. That is left over, remaining: fructus superfluos restituere, Dig. 36, 1, 58, § 7: bonorum superfluum restituere, ib. 36, 1, 58, § 1.—Plur. subst.: sŭperflŭa, ōrum, n.: corporis, Cael. Aur. Tard. 5, 4, 67.— Adv., superfluously. ( α ) Form sŭper-flŭē, Mart. Cap. 3, § 310; Imp. Hon. ad Symm. Ep. 10, 72 med.; Aug. Gen. adv. Manich. 2, 7; Hier. Ep. 27, 1. —
(b). sŭper-flŭō, Cod. Just. 5, 51, 6; 7, 34, 2; Aug. Ep. 28.
Lewis & Short
A Latin Dictionary, 1879
An open-access project