Rĕmŭlus
i, m.
I.
a proper name.
I.
Remulus Silvius, a king of Alba, Ov. M. 14, 616; id. F. 4, 49 sq. (called Romulus Silvius, Liv. 1, 3).—
II.
For Remus, Sulp. Sat. 19; cf. 2. Remus.—
III.
A name of fictitious heroes, Verg. A. 9, 360; 593; 633; 11, 636; Sil. 4, 186.