perfector

ōris, m.

perficio

I. a finisher, perfecter (rare but class.): mearum voluptatum, Ter. Eun. 5, 8, 4: dicendi, Cic. de Or. 1, 60, 257; Scip. ap. Cic. Att. 8, 11, 1.
Lewis & Short
A Latin Dictionary, 1879
An open-access project