lŏgos
m.
i
also: -us
I.
a word.
I.
In gen.: non longos logos, Plaut. Men. 5, 2, 29; Petr. 126.—
II.
In partic.
A.
Mere words, empty talk: dabuntur dotis tibi sescenti logei atque Attici omnes, Plaut. Pers. 3, 1, 66; Ter. Phorm. 3, 2, 7.—
B.
A witty saying, bon-mot, jest: logos ridiculos vendo, Plaut. Stich. 1, 3, 68: omnes logos, qui ludis dicti sunt, animadvertisse, Cic. Fragm. ap. Non. 63, 18.—
C.
A fable: fabellae et Aesopei logi, Sen. Cons. ad Polyb. 27.—
D.
Reason: logos aut methodos, Aus. Idyll. 11, 67: logos aut methodus, Marc. Carm. de Medic. 6.