līra

ae, f.

perh. fr. lisa; O. H. Germ. Leisa; Germ. Geleise, a track or rut; cf. delirus

I. the earth thrown up between two furrows, a ridge: liras rustici vocant easdem porcas, cum sic aratum est, ut inter duos latius distantes sulcos medius cumulus siccam sedem frumentis praebeat, Col. 2, 4, 8: patentes liras facere, id. 2, 8, 3: proscissa lira, id. 2, 10; cf. id. 11, 3.—
II. Transf., a furrow, acc. to Non. 17, 32; cf. lira, αὖλαξ, Gloss. Philox.
Lewis & Short
A Latin Dictionary, 1879
An open-access project