largītor

ōris, m.

largior

I. a liberal giver, a bestower, granter, dispenser, distributer, imparter.
I. In gen. (rare; not in Cic.): multarum rerum ac maxume pecuniae largitor, Sall. J. 95: largitor voluntarius repente senatus factus, Liv. 6, 16: minime largitore duce, id. 6, 2; cf. praedae, id. 9, 42: Bacche, sacri largitor laticis, Sil. 7, 164.—
II. In partic., in a bad sense, a briber (class.): exsistunt in re publica plerumque largitores et factiosi, Cic. Off. 1, 19, 64: cujuscumque tribus largitor esset, id. Planc. 15, 37: Lentulum largitorem et prodigum non putat, id. Cat. 4, 5, 10.
Lewis & Short
A Latin Dictionary, 1879
An open-access project