irrĕfūtābĭlis

e, adj.

2. in-refuto

I. irrefutable (post-class.), Arn. 4, 139. — Hence, adv.: irrĕfūtābĭlĭter, Jul. ap. Aug. c. Sec. Resp. Jul. 1, 48.
Lewis & Short
A Latin Dictionary, 1879
An open-access project