exsē^crābĭlis
e, adj.
I.
Pass., execrable, accursed, detestable: exsecr. ac dirum solum, Val. Max. 1, 1, 15: nihil exsecrabilius, Plin. 9, 48, 72, § 155; Vulg. Levit. 11, 23 al.—
II.
Act., execrating: praeeuntibus exsecrabile carmen sacerdotibus, Liv. 31, 17, 9: odium, id. 9, 26, 4.—Adv.: exsē^crābĭlĭter, execrably (only in comp.): tanto exsecrabilius me oderam, Aug. Conf. 8, 7.